Benvolguda Emi,
Cada nena i cada nen que ha sortit del CEIP Pau Casals sap que com a casa no es menja enlloc…. Bé, en realitat aquests infants diuen que com al menjador del cole no es menja enlloc. Es fan grans, marxen a l’institut i la primera cosa que troben a faltar és el menjar de l’Emi.
No és cap broma, no m’ho invento, i la prova són la quantitat de mares i pares que al llarg de tots aquests anys han entrat al despatx del menjador per preguntar-te – “Emi, com fas les croquetes?”- i tot seguit afegien -“és que el meu fill diu que les teves són més bones”- o bé…. -“Emi, que hi poses a la minestra de verdures? és que a casa no la vol, diu que tu la fas diferent”
Tots sabem que un menjador no és cosa d’una única persona, que al darrera hi ha un equip de cuineres i monitors, un projecte educatiu consensuat amb l’escola, un menú revisat per dietistes i una AMPA que hi dedica molt de temps…. Però per a centenars d’infants i per a les seves famílies la cara visible de tot això has estat tu, Emi.
Tot suma, i sempre queda alguna cosa… i en aquest cas queda molt, moltíssim. Conec ex-alumnes, que ja freguen la trentena i encara reciten de memòria el menú setmanal i s’enyoren de l’àpat de Nadal a l’escola, i com no…. de la xocolata desfeta de Final de curs. I és que tenim la sort que al Pau hi ha famílies en les que pares i fills han menjat del mateix plat (metafòricament parlant).
Tot suma, efectivament i des de l’AMPA ho sabem molt bé, perquè hem tingut en tu una col•laboradora infatigable que arribava a on nosaltres no podíem, agafava encàrrecs, passava faxos i s’encarregava de la loteria de Nadal quan nosaltres no hi érem. Tenim tantes coses que agrair-te que no tindria prou espai ni en mil cartes…
El temps no s’atura i cal que no s’aturi perquè ens permet créixer com a persones. Ara comences una nova etapa a la vida, que desitgem sigui de tranquil.litat i major llibertat per poder dedicar-te a persones o aspectes que la feina quotidiana va evitar que t’hi dediquessis amb la intensitat desitjada.
Aquí, al Pau Casals seguirem el camí que tu vas començar, perquè els infants de demà continuïn demanant a les seves mares que els facin les croquetes com tu les feies.
Gràcies
